Tractaments

L’objectiu d’aquests tractaments serà ajudar a l’esportista a retornar a l’activitat el més aviat possible, afavorint el procés de curació i reduint al màxim les possibilitats de recaigudes. Així com també, assessorar-lo, i plantejar, si cal, un treball preventiu.

L’objectiu d’aquests tractaments serà el d’ajudar al pacient a recuperar la funcionalitat perduda, després d’haver patit un procés traumàtic (esginços, fractures, lesions musculars…).

El bon funcionament dels òrgans és molt important pel confort de les persones. El tractament visceral, que es realitzarà mitjançant tècniques miofascials, tindrà com a objectiu detectar i tractar la disfuncionalitat orgànica, millorant els símptomes que ens pot provocar (restrenyiment, cremors d’estómac, lumbàlgies d’origen visceral…). En cas que en l’exploració el fisioterapeuta sospiti que no es tracta d’una disfunció sinó d’una patologia, el pacient haurà de ser derivat a l’especialista corresponent.

Després de patir un procés neurològic (accidents vasculars cerebrals, polineuritis, esclerosi múltiple, parkinson, seqüeles de traumatismes craniencefàlics…) l’objectiu del tractament serà el de recuperar la màxima funcionalitat de la part afectada, així com després, adaptar al pacient a les possibles seqüeles que se’n puguin derivar.

– Patologies obstructives: L’objectiu de la fisioteràpia respiratòria en patologies obstructives (pneumònies, bronquitis, infeccions respiratòries…) serà la de complementar el tractament mèdic mitjançant mesures d’higiene bronquial que facilitin el drenatge de mucositat, millorant la respiració.

– Patologies restrictives: L’objectiu de la fisioteràpia en patologies restrictives (asma, bronquièctasis, reseccions de teixit pulmonar…) és millorar la funció ventiladora i l’intercanvi de gasos a nivell alveolar.

L’objectiu del tractament serà millorar la funcionalitat i la qualitat la vida del pacient que pateix patologia reumatològica, la majoria de vegades crònica (artritis, fibromiàlgia…).

Els tractaments amb avis van encaminats a preservar la seva autonomia, o bé recuperar-la al màxim possible després d’haver patit algun procés invalidant.

S’utilitzaran aquests tractaments davant processos que cursin amb edema, ja siguin per insuficiència limfàtica primària, o bé secundària (traumàtica, inflamació de vasos limfàtics i ganglis, extirpació quirúrgica com a tractament del càncer… ). L’objectiu serà afavorir la reabsorció de l’edema i el seu transport pels sistemes venós i limfàtic, millorant d’aquesta manera la funcionalitat del membre afectat, i el dolor, en cas que aquest hi fos present. Degut a que moltes vegades el limfedema serà part d’un procés crònic, s’aconsellarà al pacient sobre normes de vida i exercicis adequats per evitar una evolució desfavorable.

La Síndrome de dolor Miofascial (SDM), és un transtorn dolorós regional, que afecta a músculs i fàscies. Aquest dolor és generat, i mantingut per un o més Punts Gallets Miofascials (PGM). El PGM és una zona hiperirritable d’un múscul associat a un nòdul palpable hipersensible, localitzat en una banda tensa. La zona és dolorosa a la compressió i pot donar lloc a dolor referit característic, hipersensibilitat a la pressió, disfunció motora i fenòmens autonómics. Aquests PGM es disposen en forma de plaques motores disfuncionals.

La tècnica de la punció seca, i més concretament la profunda, el que pretén és la punció del múscul afectat, mitjançant agulles similars a les d’acupuntura, amb l’objectiu de destruir la placa motora. D’aquesta manera s’aconsegueix una relaxació muscular que permet al múscul recuperar la seva elasticitat, disminuint, de manera inmediata, el dolor del pacient.